HERÀCLIT: És un filòsof presocràtic, la filosofia del qual va entrar en conflicte amb la de Parmènides. Va néixer al 536 a.C i va morir al 470 a.C. De bon principi va adoptar una màxima que marcaria la seva filosofia: "No et banyaràs dos cops en el mateix riu". Aquesta afirmació ens mostra el convenciment d'Heràclit que la natura canvia, no roman inalterable. A més era dualista, creia que la naturalesa estava formada d'elements contraris, tal com afirmaven també els pitagòrics. Un altre punt important de la seva filosofia, i que comportaria amb Parmènides, es que entenia el logos com l'element ordenador de tot. Heràclit va ser un filòsof que va adoptar el foc com a arkhé, tot i que no se sap del cert si entenia per foc l'element material o bé una font d'energia abstracta. Tant d'una manera com de l'altra converteix el foc en l'element primer i motivador de tots els canvis que se succeeixen a la naturalesa. D'aquesta manera afirma que la lògica del logos s'ha de buscar en el canvi, ja que considera impossible que el cosmos romangui inalterable.
PARMÈNIDES D’ELEA: Parmènides estava en contra d'Heràclit i a l'inrevés. Va néixer a Itàlia. Va exposar la seva filosofia en un poema de dos parts. Estava en contra del valor dels sentits, considerava que no tenien cap valor, ja que l'única forma veritable és la raó. Creia que l'únic que existia era l'ésser (era també el seu arkhé). El concebia com a un ser únic, continu, indivisible i amb alguns límits. Va afirmar que l'ésser és i el no-ésser no és. Diu que el que existeix es pot pensar, per tant el que no existeix no es pot pensar. Elabora un tipus de filosofia racionalista. Un sistema filosòfic basat en la lògica. La seva filosofia parteix d'un principi lògic. (Principi d'identitat i no contradicció).Ex; A és A per tant no A és no A. Parmènides considerava que mentre els sentits ens deien que tot canvia, la raó ens fa arribar a la conclusió que la naturalesa manté innata una unitat existencial. Parmènides va estar influenciat per Pitàgores. Va representar un canvi d'orientació a la filosofia perquè no hi donava tanta importància a l'arkhé i prioritzava temes com l'ésser i la noció del canvi.
És un filòsof presocràtic, la filosofia del qual va entrar en conflicte amb la de Parmènides. Va néixer al 536 a.C i va morir al 470 a.C. De bon principi va adoptar una màxima que marcaria la seva filosofia: "No et banyaràs dos cops en el mateix riu". Aquesta afirmació ens mostra el convenciment d'Heràclit que la natura canvia, no roman inalterable. A més era dualista, creia que la naturalesa estava formada d'elements contraris, tal com afirmaven també els pitagòrics. Un altre punt important de la seva filosofia, i que comportaria amb Parmènides, es que entenia el logos com l'element ordenador de tot. Heràclit va ser un filòsof que va adoptar el foc com a arkhé, tot i que no se sap del cert si entenia per foc l'element material o bé una font d'energia abstracta. Tant d'una manera com de l'altra converteix el foc en l'element primer i motivador de tots els canvis que se succeeixen a la naturalesa. D'aquesta manera afirma que la lògica del logos s'ha de buscar en el canvi, ja que considera impossible que el cosmos romangui inalterable.
PARMÈNIDES D’ELEA:
Parmènides estava en contra d'Heràclit i a l'inrevés. Va néixer a Itàlia. Va exposar la seva filosofia en un poema de dos parts. Estava en contra del valor dels sentits, considerava que no tenien cap valor, ja que l'única forma veritable és la raó. Creia que l'únic que existia era l'ésser (era també el seu arkhé). El concebia com a un ser únic, continu, indivisible i amb alguns límits. Va afirmar que l'ésser és i el no-ésser no és. Diu que el que existeix es pot pensar, per tant el que no existeix no es pot pensar. Elabora un tipus de filosofia racionalista. Un sistema filosòfic basat en la lògica. La seva filosofia parteix d'un principi lògic. (Principi d'identitat i no contradicció). Ex; A és A per tant no A és no A. Parmènides considerava que mentre els sentits ens deien que tot canvia, la raó ens fa arribar a la conclusió que la naturalesa manté innata una unitat existencial. Parmènides va estar influenciat per Pitàgores. Va representar un canvi d'orientació a la filosofia perquè no hi donava tanta importància a l'arkhé i prioritzava temes com l'ésser i la noció del canvi.