-Quins autors i quines influencies va tenir Plató? A quins autors va influenciar Plató? Quines varen ser aquestes influències?
La obra i la filosofia de Plató van estar influenciades per 5 filòsofs anteriors:
Heràclit, ja que Plató va admetre que tota la realitat està sotmesa a un canvi incessant
Pitàgores, ja que Plató coincidia per que fa a la importància que atorgaven a les matemàtiques i la geometria
Parmènides, ja que Plató utilitza les mateixes característiques de l'ésser de Parmènides per descriure les idees, que defineix com úniques, eternes i immutables.
Anaxàgores, ja que introdueix el noûs que és la realitat transcendent separada de totes les coses i causa eficient del moviment, antecedent al demiürg platònic.
Sòcrates és l'autor més rellevant del seu pensament, i comparteixen el rebuig als sofistes per l'utilitarisme, l'orientació en l'educació cap a l'èxit en la política i l'actitud sensista, subjectivista i relativista.
Plató també va influenciar filosòficament a alguns filòsofs posteriors a ell:
Aristòtil fou el deixeble més important de Plató, que coincidia amb ell en el fet que l'essència d'una cosa existeix, ja que fa que sigui allò i no una altra cosa; però per a Aristòtil és inacceptable que les idees estiguin en un món separat i creu, en canvi, que les essències es troben dins dels éssers sensibles.
Neoplatonismede Plotí, recull de Plató l'escissió de l'ésser en dues esferes, la sensible i la suprasensible. Heretarà una visió mística del platonisme i defensarà que en la jerarquia ontològica platònica Déu està en el nivell més superior.
Sant Agustí, revela la influència platònica en mostrar-se partidari d'un exemple que considera la creació del món sensible a partir de les idees eternes que existeixen en la ment del Creador. Concep el mal com una privació o allunyament del Bé.
Racionalisme, l'idealisme platònic influeix en el racionalisme cartesià, ja que l'idealisme de la filosofia moderna a partir de Descartes parteix de la desconfiança respecte als continguts empírics i fonamenta el coneixement en les idees innates i no en les coses que es perceben.
En la filosofia contemporània el pensament de Plató serà somtès a dures crítiques. Una de les més destacades serà la de Nietsche, que considera que del platonisme sorgeix l'error de la metafísica dogmàtica en crear l'esperit pur i el Bé en si. Trobem, però, un rastre platònic en la fenomenologia de Husserl i d'Scheler, ja que admeten l'existència d'entitats immutables, eternes i universals, a més de la possibilitat del coneixement.
-Tenim ànima? L'ànima és immortal? Què hi ha desprès de la mort? Quina relació hi ha entre l'ànima i el cos? Podem conèixer l'ànima? Com?
Plató defineix l'ànima com a simple, semblant allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme i indissoluble; mentre que el cos pertany al món sensible i és mortal, multiforme i irracional. Després de la mort l'ànima se'n va a l'Hades, on és jutjada. Si l'ànima ha sapigut controlar les tres forces que la impulsen, llavors aquesta s'anirà al món de les idees on coneixerà la veritat; sinó ha pogut controlar els tres impulsos, l'ànima tornarà a caura al món de les coses, però aparent en un altre cos, oblidant-se de tot allò que havia après anteriorment. Per això Plató no tan sols defensa la immortalitat de l'ànima sinó també la seva transmigració d'uns cossos a uns altres, i d'aquesta cadena de reencarnacions només es pot escapar alliberant-se de l'esclavitud del cos i de les seves passions.
-Què és la virtut (areté)?
Plató proposa el que el fet d'aprendre determinades formes d'excel·lència humana no és per dominar als altres, sinó per dominar-se a un mateix. I aquest domini suposa el fet de "conèixer-se a si mateix". L'areté radica, doncs, en el coneixement, perquè, en preguntar si podem aprendre una forma de fer millor la nostra condició natural, hem de saber, què busquem i què volem ser. Plató concep la virtut com a harmonia de les tres parts de l'ànima. Per això l'ànima racional ha de ser prudent i conduir la part irascible que, a la vegada, ha de ser valerosa. Ambdues parts han de subjectar conjuntament la part concupiscible perquè sigui temperada i no l'arrosseguin els desitjos sensuals. Una altra virtut fonamental és la saviesa que pot fer referència a la saviesa pràctica; en aquest cas es concep com a pudència, però també fa referència al coneixement superior de les idees de justícia o del bé.
-Quin és el millor govern possible per la polis? Hi ha diferents formes de govern possible? És possible una societat justa?
L'aristocràcia, segons Plató, diu que és el règim més perfecte, perquè és la intel·ligència la que, a través d'un monarca o d'uns homes superiors, per la seva educació i pel seu altruisme, domina l'Estat. Aquesta intel·ligència generosa permet establir l'equilibri entre les classes socials. A partir d'aquest règim superior, els altres règims manifesten una decadència inevitable. Sí que hi ha diferents formes de govern possibles, com la timocràcia, la oligarquia, la democràcia i la tirania.
-Quins autors i quines influencies va tenir Plató? A quins autors va influenciar Plató? Quines varen ser aquestes influències?
La obra i la filosofia de Plató van estar influenciades per 5 filòsofs anteriors:
Plató també va influenciar filosòficament a alguns filòsofs posteriors a ell:
-Tenim ànima? L'ànima és immortal? Què hi ha desprès de la mort? Quina relació hi ha entre l'ànima i el cos? Podem conèixer l'ànima? Com?
Plató defineix l'ànima com a simple, semblant allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme i indissoluble; mentre que el cos pertany al món sensible i és mortal, multiforme i irracional. Després de la mort l'ànima se'n va a l'Hades, on és jutjada. Si l'ànima ha sapigut controlar les tres forces que la impulsen, llavors aquesta s'anirà al món de les idees on coneixerà la veritat; sinó ha pogut controlar els tres impulsos, l'ànima tornarà a caura al món de les coses, però aparent en un altre cos, oblidant-se de tot allò que havia après anteriorment. Per això Plató no tan sols defensa la immortalitat de l'ànima sinó també la seva transmigració d'uns cossos a uns altres, i d'aquesta cadena de reencarnacions només es pot escapar alliberant-se de l'esclavitud del cos i de les seves passions.
-Què és la virtut (areté)?
Plató proposa el que el fet d'aprendre determinades formes d'excel·lència humana no és per dominar als altres, sinó per dominar-se a un mateix. I aquest domini suposa el fet de "conèixer-se a si mateix". L'areté radica, doncs, en el coneixement, perquè, en preguntar si podem aprendre una forma de fer millor la nostra condició natural, hem de saber, què busquem i què volem ser. Plató concep la virtut com a harmonia de les tres parts de l'ànima. Per això l'ànima racional ha de ser prudent i conduir la part irascible que, a la vegada, ha de ser valerosa. Ambdues parts han de subjectar conjuntament la part concupiscible perquè sigui temperada i no l'arrosseguin els desitjos sensuals. Una altra virtut fonamental és la saviesa que pot fer referència a la saviesa pràctica; en aquest cas es concep com a pudència, però també fa referència al coneixement superior de les idees de justícia o del bé.
-Quin és el millor govern possible per la polis? Hi ha diferents formes de govern possible? És possible una societat justa?
L'aristocràcia, segons Plató, diu que és el règim més perfecte, perquè és la intel·ligència la que, a través d'un monarca o d'uns homes superiors, per la seva educació i pel seu altruisme, domina l'Estat. Aquesta intel·ligència generosa permet establir l'equilibri entre les classes socials. A partir d'aquest règim superior, els altres règims manifesten una decadència inevitable. Sí que hi ha diferents formes de govern possibles, com la timocràcia, la oligarquia, la democràcia i la tirania.